FAQ

EL DOLOR MARXARÀ?

Durant el procés de cicatrització on són freqüents les picors, els formigueigs o la sensació de tibantor, el dolor també és present encara que menys intens.

El dolor té relació amb la capacitat sensitiva de la pell. Els empelts i les cremades de gruix parcial recuperen la capacitat sensitiva en la seva curació i, per tant, la capacitat de percebre el dolor. Aquesta sensació és la primera a recuperar en la regeneració de les terminacions nervioses.

Durant el procés de maduració de la pell les sensacions de tibantor són freqüents i amb les mobilitzacions i exercicis de rehabilitació intensos i quotidians també apareix el dolor. En aquest cas és fonamental prevenir el dolor amb la presa d’analgèsics prèvia a qualsevol activitat dolorosa per millorar el rendiment del exercicis o l’activitat terapèutica a realitzar.

Conforme el procés cicatricial arriba al seu final, la intensitat del dolor desapareix de forma paral·lela a la recuperació de la elasticitat  i a la sensibilitat perduda.

QUÈ FER QUAN S'OBREN DE NOU LES FERIDES?

Apliqui un antisèptic (iode) sobre la ferida i provi de cobrir-la amb un apòsit fins que tanqui. Davant l’aparició d’una ampolla, perfori-la amb una agulla estèril i dreni el líquid. Si es desprèn la pell, segueixi les recomanacions dels professionals.

Per evitar l’aparició d’aquestes lesions cal utilitzar roba de teixits naturals (cotó) i evitar els sintètics perquè tendeixen a lesionar la pell feble de les cicatrius; mantenir sempre la pell neta i ben hidratada, perquè fa més fàcils els estiraments aconsellats per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals, alhora que impedeix el trencament de la pell; utilitzar de forma acurada i segons indicació, els dispositius i la roba de pressoteràpia que li hagin aconsellat. Si aquestes peces no s’adapten correctament poden produir ulceracions.

COM ES PODEN REDUIR LES PICORS?

La manera de combatre aquesta desagradable sensació és hidratar freqüentment la pell lesionada amb cremes amb alt contingut d’aigua que penetren amb més facilitat, tot i que s’ha d’aplicar més sovint que les de contingut oliós, més espesses i que es poden utilitzar amb menys freqüència. L’aplicació ha de fer-se amb un massatge suau mentre les cicatrius siguin fràgils. A mesura que madurin, es pot fer més pressió a fi d’estovar-les per reduir la rigidesa.

No s’han d’utilitzar productes que continguin perfum o alcohol, ja que ressequen més i augmenten la picor.

Les dutxes d’aigua fresca també alleugereixen aquesta molesta sensació.

La picor també es pot alleujar amb pressoteràpia i/o antihistamínics orals i tòpics.

Ara bé, quan la pell agafa una coloració vermella intensa de forma sobtada i/o apareixen granets, és possible que es tracti d’una reacció al·lèrgica o bé que la pell estigui saturada. En aquest cas cal deixar-la reposar, netejar-la amb aigua i sabó  neutre i contactar amb un professional per saber cóm actuar.

PER QUÈ LES CICATRIUS ES FAN HIPERTRÒFIQUES?

El cos forma una proteïna anomenada col·lagen que ajuda a cicatritzar la pell lesionada. Normalment les fibres de col·lagen es disposen de forma molt organitzada, però a les cicatrius hipertròfiques, aquestes fibres ho fan de manera caòtica com a conseqüència del seu creixement accelerat i esbojarrat, que és característic del pacient cremat donat l’hipermetabolisme que pateix per restaurar els teixits malmesos.

Les cicatrius hipertròfiques són més freqüents en nens, persones de pell fosca i amb cremades profundes.

La ferida conserva el seu estat dinàmic durant un any o dos després de les cremades. Si durant aquest temps s’apliquen les mesures adients, el teixit cicatricial es suavitza.

QUEDARÀ LA PELL COM ABANS?

Hi ha diferents factors que determinaran la qualitat de la pell cicatricial i la tendència a desenvolupar cicatrius patològiques, com son l’edat, l’ètnia, la gravetat de les cremades i la seva localització.

Les cremades superficials que curen per sí soles en els temps prefixats, no deixaran cicatrius sempre i quan s’apliquin les cures necessàries.

Les cremades de gruix parcial o de gruix total que sovint precisen una intervenció quirúrgica, presenten elevat risc de cicatrització anòmala.

Un cop s’ha produït el tancament total de les lesions o bé queden petites ferides, és important cuidar la pell de forma acurada i constant per aconseguir bons resultats finals al llarg de tot el procés de maduració.

La fórmula a seguir de la pell cicatritzada és:

HIGIENE + HIDRATACIÓ + PRESSOTERÀPIA + REHABILITACIÓ

Seguint aquesta fórmula, als 12 -18 mesos del tancament de les ferides, la pell en molts casos pren la seva consistència i aspecte original.

LA PRESSOTERÀPIA, AJUDA REALMENT?

Tot i que l’efectivitat de la pressoteràpia no s’ha provat mai científicament, hi ha evidència basada en un gran nombre de casos clínics que sí és efectiva.

Els mecanismes d’acció de la pressoteràpia són: el control del creixement esbojarrat del col·lagen, ja que limita l’aportació sanguínia d’oxigen i nutrients a la cicatriu; l' acceleracció del procés de maduració en reduir la producció de col·lagen i reemplaçar la pressió que produïa la pell sobre els teixits subjacents; i promoure el reagrupament de les fibres de col·lagen.

Tots aquests efectes poden reduir la incidència de brides (cordons cicatricials) i la necessitat d’intervenció quirúrgica així com augmentar la mobilitat articular. A més, la pressió alleugereix la picor i el dolor associat a les cicatrius hipertròfiques actives.

Les peces de pressoteràpia s’han de portar de forma contínua almenys 23 hores al dia.  El tractament s’ha de seguir fins que la cicatriu estigui madura ( de 6 mesos  a 18-24 mesos). Al llarg del tractament s’haurà d’avaluar periòdicament que la peça continuï  exercint la pressió adient.

ES POT PRENDRE EL SOL?

Durant el procés de curació i maduració de la cicatriu s’ha d’evitar l’exposició solar perquè les cicatrius immadures tendeixen a patir cremades i canvis en la coloració donada la seva fragilitat.

Les recomanacions a seguir són: evitar exposicions solars des de les 12h fins a les 17h (hores de major intensitat); i, durant la resta d’hores, és necessari aplicar cremes d’ultra protecció solar (+50) a més de cobrir la pell afectada amb roba de cotó.

Seguint aquestes precaucions, es pot anar a la platja o a la muntanya.

Un cop passat el primer any, no és necessari seguir estrictament aquestes recomanacions, però sí prolongar les normes en quant a la protecció solar. 

PODRÉ TORNAR A FER VIDA NORMAL?

La vida és un procés canviant i un accident pot accentuar l’impacte del canvis en la persona que el pateix i el seu entorn.

Quins són els components que determinaran un bon ajust a la quotidianitat?

El pacient cremat, des del moment que pateix les lesions, assumeix tot un seguit de pèrdues que ha de canalitzar per superar-les adientment. Els pacients amb habilitats d’afrontament aconseguiran més ràpidament adaptar-se a la nova situació. D’altra banda, les persones mancades de la suficient fortalesa emocional els hi serà més complexa l’adaptació. Davant aquests casos, és necessari l’assessorament psicològic i psiquiàtric professional. No obstant, l’èxit del procés d’adaptació a la pèrdua dependrà de les condicions en què es faci.

Per una banda, el pacient haurà de treballar la constància i la perseverança per a fer front a la feixuga fase de rehabilitació destinada a recuperar la mobilitat i lluitar contra els efectes secundaris de la cicatrització. És un procés llarg, dolorós i en molts casos desmoralitzant ja que els resultats són poc evidents. Però sí es pot afirmar que si no es manté aquesta actitud, les seqüeles i limitacions seran més intenses i incapacitants i el retorn més difícil.

Per una altre banda, l’entorn social i familiar, haurà de treballar per a fer més fàcil el procés traumàtic. Les persones que gaudeixen d’un entorn afavoridor tenen una capacitat d’assimilació superior. L’actitud de la família davant aquest tipus de pacient ha de ser col·laboradora i empàtica però no paternalista ni compassiva.

CÓM POT AJUDAR LA FAMÍLIA AL PACIENT CREMAT

UN GRAN CREMAT, TÉ REPERCUSSIONS ALS ÒRGANS VITALS? I A LA LLARGA?

Les cremades impliquen la pèrdua de continuïtat de la pell perquè desapareix la principal barrera del cos incrementant-se el risc d’infecció. La pell conté anticossos i l’afectació sistèmica del gran cremat altera la producció general del sistema de defenses. La hipotèrmia és un altre efecte que fa desaparèixer la capacitat de termoregulació

La pèrdua de massiva de líquids fa que el cor treballi amb greus dificultats. També ho faran els ronyons que patiran una gran alteració. Si no es restitueixen els líquids de manera ràpida i adient, es poden produir lesions importants com la insuficiència renal aguda.

Les lesions per inhalació de fum són la principal causa de mort en els pacients cremats, ja que el fum conté productes tòxics. Però molts pacients, tot i no haver inhalat fum, també poden presentar problemes respiratoris. És habitual desenvolupar pneumònies i d’altres complicacions donada la vulnerabilitat del pacient.

L’aparell gastrointestinal també donarà resposta a l’estrès que pateix el cos. Les conseqüències més freqüents són les úlceres per estrès i la paràlisi intestinal, mecanisme de defensa del cos davant un xoc. L’estrès del cos es transmet també al fetge que treballarà sota pressió creant un gran número d’enzims que alteraran el metabolisme del cos. D’aquí que els pacients gran cremats momentàniament esdevinguin diabètics.

Els pacients que prèviament al accident pateixen malalties cròniques cardíaques, respiratòries o renals seran sempre més vulnerables a les complicacions.

Tot i les múltiples i greus complicacions que pot presentar el pacient cremat en diferents òrgans al llarg de la seva estada hospitalària, un cop superades no presentarà de forma general  seqüeles.

Les seqüeles més importants tenen relació amb les ferides de la pell i seqüeles psicològiques.

Marisa Pérez del Prado.

Enfermera, especialista en quemados. Hospital Vall d'Hebron (Barcelona)