Podré tornar a fer vida normal?

La vida és un procés canviant i un accident pot accentuar l’impacte del canvis en la persona que el pateix i el seu entorn.

Quins són els components que determinaran un bon ajust a la quotidianitat?

El pacient cremat, des del moment que pateix les lesions, assumeix tot un seguit de pèrdues que ha de canalitzar per superar-les adientment. Els pacients amb habilitats d’afrontament aconseguiran més ràpidament adaptar-se a la nova situació. D’altra banda, les persones mancades de la suficient fortalesa emocional els hi serà més complexa l’adaptació. Davant aquests casos, és necessari l’assessorament psicològic i psiquiàtric professional. No obstant, l’èxit del procés d’adaptació a la pèrdua dependrà de les condicions en què es faci.

Per una banda, el pacient haurà de treballar la constància i la perseverança per a fer front a la feixuga fase de rehabilitació destinada a recuperar la mobilitat i lluitar contra els efectes secundaris de la cicatrització. És un procés llarg, dolorós i en molts casos desmoralitzant ja que els resultats són poc evidents. Però sí es pot afirmar que si no es manté aquesta actitud, les seqüeles i limitacions seran més intenses i incapacitants i el retorn més difícil.

Per una altre banda, l’entorn social i familiar, haurà de treballar per a fer més fàcil el procés traumàtic. Les persones que gaudeixen d’un entorn afavoridor tenen una capacitat d’assimilació superior. L’actitud de la família davant aquest tipus de pacient ha de ser col·laboradora i empàtica però no paternalista ni compassiva.