Un gran cremat, té repercussions als òrgans vitals? I a la llarga?

Les cremades impliquen la pèrdua de continuïtat de la pell perquè desapareix la principal barrera del cos incrementant-se el risc d’infecció. La pell conté anticossos i l’afectació sistèmica del gran cremat altera la producció general del sistema de defenses. La hipotèrmia és un altre efecte que fa desaparèixer la capacitat de termoregulació

La pèrdua de massiva de líquids fa que el cor treballi amb greus dificultats. També ho faran els ronyons que patiran una gran alteració. Si no es restitueixen els líquids de manera ràpida i adient, es poden produir lesions importants com la insuficiència renal aguda.

Les lesions per inhalació de fum són la principal causa de mort en els pacients cremats, ja que el fum conté productes tòxics. Però molts pacients, tot i no haver inhalat fum, també poden presentar problemes respiratoris. És habitual desenvolupar pneumònies i d’altres complicacions donada la vulnerabilitat del pacient.

L’aparell gastrointestinal també donarà resposta a l’estrès que pateix el cos. Les conseqüències més freqüents són les úlceres per estrès i la paràlisi intestinal, mecanisme de defensa del cos davant un xoc. L’estrès del cos es transmet també al fetge que treballarà sota pressió creant un gran número d’enzims que alteraran el metabolisme del cos.D’aquí que els pacients gran cremats momentàniament esdevinguin diabètics.

Els pacients que prèviament al accident pateixen malalties cròniques cardíaques, respiratòries o renals seran sempre més vulnerables a les complicacions.

Tot i les múltiples i greus complicacions que pot presentar el pacient cremat en diferents òrgans al llarg de la seva estada hospitalària, un cop superades no presentarà de forma general  seqüeles.

Les seqüeles més importants tenen relació amb les ferides de la pell i seqüeles psicològiques.